Fes visible allò que falta per demostrar.

Comença pel cas concret

Identifica el motiu de la disputa i el termini que mostra el proveïdor corresponent. Reconstrueix què va passar i què encara no s’ha verificat. Una llista general no substitueix els requisits vigents del proveïdor i del cas.

• La transacció i la referència del proveïdor corresponents.
• Les condicions o polítiques vigents en aquell moment.
• El registre de lliurament, ús o servei rellevant.
• Les comunicacions relacionades amb la reclamació concreta.
• Els reemborsaments, rebuts i conciliacions pendents, si n’hi ha.

Adapta la revisió al model de negoci

Un producte físic pot necessitar registres de preparació i lliurament; un servei digital, context d’accés o ús; una reserva, la data del servei i les condicions de cancel·lació acceptades. Confirma la rellevància i els permisos abans de recopilar o compartir dades. Una observació no és prova de frau.

Revisa el traspàs, no només l’expedient

Identifica qui aporta la font, qui la revisa i qui està autoritzat per decidir. Una resposta en esborrany no demostra un enviament. Marcar una incidència interna com a tancada no prova per si mateix que s’hagi resolt el problema.

Acaba amb un pas següent definit

Una revisió útil aporta una llista de fonts que falten, un mapa de responsabilitats i un abast d’avaluació proposat. No garanteix menys disputes ni diners recuperats. No introdueixis evidències de clients al formulari de prova; comença amb una descripció no confidencial.